FALSOS CRISTOS

“I mentre Jesús seu a la muntanya de les oliveres, els deixebles se li van atansar en privat dient-li: Digues-nos quan seran aquestes coses, i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la final del temps?” (Mateu 24: 3). Els deixebles igual que nosaltres sentien curiositat en saber com serà la fi del món. Els va dir que hi hauria cataclismes com mai s’havien vist. Podria molt bé ser que el canvi climàtic que ens colpeix amb força sigui un senyal que la fi del món anunciat s’acosti. En això no hi tenim res a fer, només ens cal esperar. Jesús també anuncia altres esdeveniments en els que hi participarem directament. D’allò en que hi podrem intervenir, d’això és del que en parlarem: “perquè molts vindran en nom meu dient: Jo sóc el  Crist, i en faran desviar molts…I s’aixecaran molts falsos profetes, i en faran desviar molts…Llavors si algú us digués: Mireu aquí és el Crist o allà! no el cregueu. Perquè s’alçaran falsos profetes, i faran grans senyals i prodigis, de manera que farien desviar, si fos possible, fins i tot els elegits. Heus aquí us ho he predit” (vv. 5, 11, 23-25).

Aquest avís de Jesús es fa actual davant la publicitat islàmica de dos fulletons pulcrament editats distribuïts en les bústies. L’un titulat: “El Profeta dels nostres dies ha aparegut a la Indià”. L’altre: “Més enllà de la mort”.

La Bíblia ensenya amb claredat meridiana que només hi ha un Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, l’únic Salvador. “Ell (Jesús) és la pedra rebutjada per vosaltres els constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú més no hi ha la salvació: Perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als homes en que haguem de ser salvats” (Fets 4: 11, 12).

La propaganda islàmica diu: “En el cor de la  Índia a finals del segle XIX, en el poble de Qadian, va aparèixer una figura excepcional: Hazred Mirza  Ghulam Ahmed. Ell va declarar  ser el Messies promès, i el Mahdi esperat per l’Islam, així com la personificació espiritual de Jesucrist per al món cristià, complint així les profecies de diverses escriptures sagrades anteriors”.

¿A qui hem de fer cas? El naixement de Jesús va ser així: “Maria esposada amb Josep, abans de viure junts, ella es va trobar que havia concebut en el seu si de l’Esperit Sant. Josep pensant en deixar-la secretament per no infamar-la. Pensant en això: un àngel del Senyor se li va aparèixer en un somni, i li va dir: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, Ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 18-21). “Perquè la sang de Jesús ens neteja de tot pecat” (1 Joan 1: 7).

Segons la propaganda islàmica: “La mort natural de Jesús va demostrar que Jesús va sobreviure a la crucifixió  i va morir després de mort natural”. Si Jesús va morir de mort natural i no va ressuscitar d’entre els morts, “som els més dignes de compassió de tots els homes. Però és realment cert que Crist va ressuscitar d’entre els morts, i ha esdevingut primícia dels qui s’han adormit” (1 Corintis 15: 19, 20)

L’apòstol Joan fa una declaració sorprenent: No cal esperar que sorgeixin falsos Cristos per saber que s’acosta la fi del temps: “Fillets és la darrera hora. I com vau escoltar que l’anticrist ve, així ara han sorgit molts anticristos. Per això sabem que és la darrera hora” (1 Joan 2: 18). L’apòstol Pau rebla el clau quan escriu: “Perquè aquests són falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant  no és gran cosa si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia: La fi dels quals serà segons les seves obres” (2 Corintis 11: 13-15). Jesús diu que el dia i l’hora que vindrà a buscar el seu poble només el seu Pare la sap (Mateu 24: 36).

Davant la incertesa que genera el desconeixement de quan serà la seva vinguda gloriosa, Jesús relata la paràbola de les deu verges: cinc assenyades i cinc nècies. Totes elles esperen la vinguda de l’espòs. Les assenyades amb les llànties també van agafar oli. “A mitja nit es va sentir una exclamació: el nuvi està arribant, sortiu a rebre’l”. Mentre les cinc nècies anaven a comprar oli, les que estaven preparades “van entrar amb Ell a les bodes, i la porta es va tancar”. Després van arribar les altres verges, mentre trucaven a la porta deien: “Senyor, Senyor, obre’ns! Però Ell va respondre i va dir: En veritat us dic: no us conec. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora en que el Fill de l’Home ha de venir” (Mateu 25: 1-13).

L’ensenyança de la paràbola és que el temps d’espera que el Senyor ens concedeix  l’hem d’aprofitar vivint santament i estimant Déu sobre totes les coses. Les nècies van passar el temps d’espera pensant en cosmètics, vestits, plaers. Podríem resumir la seva filosofia de la vida: “Mengem i bevem, que demà morirem”  (1 Corintis 15: 32). La veritat és que quan tancarem els ulls aquí a la terra i els obrirem a l’eternitat, en lloc d’escoltar la benvinguda del Senyor, oírem aquestes terrorífiques paraules: “En veritat us dic no us conec”. Lector, avui és el dia de la teva salvació, demà potser no en tindràs l’oportunitat.

Octavi Pereña Cortina