MARIA, ¿MEDIADORA?

“La representació de l’escena del Calvari en l’art conté no només una imatge del Crucificat, sinó que ens evoca les paraules que Jesús va dir a la seva mare abans de morir: Dona, aquí tens el teu fill”, i després dirigint-se a Joan, va dir: “Aquí tens la teva mare” (Joan 19: 26, 27) Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes de tendresa de la mare. Ell vol que sentim que Maria ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats en el nostre camí humà i cristià”. Si la Bíblia no ens donés més informació, podríem donar com a bona la interpretació que l’arquebisbe fa. Com la Bíblia ens la proporciona, no es pot considerar encertada la interpretació que el purpurat fa de Maria.

El context general de la Bíblia ensenya que un pecador no pot ser mediador amb Jesús. El dogma catòlic que és fruit de la Tradició ensenya el dogma de la Inmaculada concepció de Maria. doctrina, per cert, que la mateixa Maria s’encarrega de refutar. L’àngel que anuncia a Maria que seria fecundada per l’Esperit Sant per ser mare del Salvador, també va avisar que Elisabet, la seva parenta que en la seva vellesa quedaria prenyada. Sense perdre un segon corre a visitar-la. Al trobar-se, Elisabet plena de l’Esperit Sant, li va dir a Maria: “¿D’on em ve que la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” (Lluc 1: 43). Maria li va respondre: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador” (vv. 46, 47).

Josep, desposat amb Maria, en tenir constància que la donzella amb qui s’havia desposat estava prenyada, el més lògic fossi que pensés que li havia sigut infidel. Per no difamar-la, Josep “va resoldre de repudiar-la en secret”. mentre rumiava en això “se li va aparèixer un àngel del Senyor que li va dir: No tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. Infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 18-21). Maria va ser la peça clau del pla de Déu dissenyat abans de la creació del món. L’elegida per aquesta tan alta missió, en saber-ho va exclamar: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador” (vv. 46, 47). Un cop Jesús, que és el Fill de Déu encarnat neix, Maria es comporta com  qualsevol altra mare que estima el seu fill. Excepte la concepció de Jesús per l’Esperit Sant, no se li va notar res extraordinari.

El dogma catòlic “a Jesús per Maria” no té suport bíblic. La petició que Maria li fa al seu Fill a les bodes de Canà: “No tenen vi” Joan 2: 3), no es pot extrapolar emparant-se alegrement en la sensibilitat de mare. El dogma. “A Jesús per Maria” té conseqüències devastadores perquè afecta directament el tema de la salvació. En la Bíblia no s’hi troba ni la més petita escletxa per la que pugui passar aquesta nefasta doctrina. La pegaria que Jesús fa al seu Pare intercedint pels seus deixebles (Joan 17) no esmenta la participació de Maria com mediadora amb Jesús en la salvació dels pecadors.

“La paga del pecat és la mort” (Romans 6: 23). Maria que coneixia al detall la causa del seu embaràs virginal, no l’impedia declarar: “El meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador”. Reconeix   que un dia quan Déu així ho disposi morirà com tots els altres pecadors. Es desconeix on va ser enterrada. “Déu, enviant el seu propi Fill en semblança de carn de pecat, i per causa del pecat, va condemnar el pecat en la carn” (Romans 8: 3). Ens trobem immersos en el misteri de la salvació dels  pecadors que la raó no pot intuir i que no pot creure en ell si no és que l’Esperit Sant atorgui   el do de la fe per poder creure’l. Com pot entrar el Just en les entranyes d’una pecadora? És una pegunta que no té resposta si no és per la intervenció de l’Esperit Sant.

L’Església Catòlica, malgrat que dogmàticament es  confessa monoteista, de fet és politeista. La multitud de sants, santes, verges que han assolit la santedat gràcies als suposats miracles que se’ls atribueixen els han convertit en déus. L’apòstol  Pere reconegut per l’Església Catòlica com el primer d’una llarguíssima llista de papes, s’encarrega de desmuntar el lucratiu negoci que s’ha muntat a costelles dels moltíssims pecador que necessiten la salvació de Déu. Els desvien cap els falsos déus que la Tradició ha fabricat. L’apòstol Pere en representació dels cristians detinguts perquè ensenyaven que el coix que havien curat ho havien fet per la fe en el Nom de Jesús a qui les autoritats havien crucificat, els diu: “Sapigueu tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que és en el Nom de  Jesucrist el Natzaré a qui vosaltres vau crucificar, a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts: És per Ell que aquest home es troba sa davant vostre. Ell és la pedra rebutjada per vosaltres els constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú altre no hi ha la salvació: Perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als homes en qui haguem  de ser salvats” (Fets 4: 10-12).

Octavi Pereña Cortina