LA GRAN MENTIDA

Referint-se al món que ens toca viure el de “fake news”, notícies falses, Carlos Zamón en el seu escrit “Menteix-me i t’estimaré”, molt encertadament descriu quest món de maldat que ens toca moure’ns: “I en aquesta funció de mal teatre ja no ens podem creure res del que veiem, ens diuen, sentim o pensem. Tot és essencialment sospitós, sense possibilitat de desemmascarament. El món, la nostra vida, el futur, al no tenir relat amb certeses i possibilitats, està desproveït  de significat. I si és així, res no té manera d’explicar-se i explicar-nos. I governar aquesta nau de mentiders quan sota coberta caminen fent soroll els monstres amagats, donats per morts o negats (nazisme, profetes apocalíptics, trumpisme, jutges i carolingis, Putin i Bolsonaro…) i quan l’ordre –qualsevol ordre- és sospitós per se, fa que aquesta nau de mentiders només la puguin governar els guillats que, a canvi de destruir-nos, ens fan creure que conèixer és entendre i que democràcia és només votar-los a ells”. Aquesta espessa boira enterbolida per la mentira que pren visibilitat en l’amoral comportament polític i social, dificulta la navegació de les nostres vides a port segur, té la seva raó de ser.

Trobant-se Adam encara sol, gaudint les delícies paradisíaques del jardí de Edèn, quan tota la humanitat es trobava en els seus lloms, Déu li va donar el manament d’obeir la Llei que li dictava. D’aquesta obediència depenia que tant Adam com la seva descendència seguissin gaudint les delícies del paradís en que es trobava: “Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (Gènesi 2: 16, 17). Més tard, gaudint ja de la companyia d’Eva, es presenta a l’escenari un personatge nou, la serpent, que en aquell moment caminava dempeus. Arrossegar-se per terra com ho fa ara és a causa de la maledicció de Déu. La serp se’ls presenta disfressada d’àngel de llum. El rèptil s’apropa a Eva per dir-li: “Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí”. En lloc d’allunyar-se d’aquesta seductora criatura, comet l’equivocació d’entaular conversa amb ella. Li va dir: “podem menjar del fruit dels arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè sino morireu”. I la serp li va dir a la dona: “No morireu pas!” (Gènesi 3: 1-4). Fins aquest moment l’arbre del coneixement del bé i del mal havia passat desapercebut als ulls d’Eva. Ara, seduïda per les paraules d la serp Eva es fixa en l’arbre i s’adona que “que era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. I ella va prendre del seu fruit, en va menjar i en va donat també al seu marit que era amb ella. i ell també en va menjar” (v.6). La conseqüència de menjar el fruit que semblava tan apetitós  va ser que se’ls  “van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus” (v.7).

Deixar-se seduir Adam per la serpent tan seductora va permetre que la mentira s’infiltrés en l’ésser humà. Des de llavors el diable es converteix en el pare espiritual de l’ésser humà. Com diu Jesús: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare…i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8: 44).

“Amb les últimes tecnologies hi ha hagut un augment de vertigen de la velocitat amb que es transmet la mentida i la seva expansió es fa universal de manera gairebé immediata” (Rafael Argullol, filòsof). El periodista nord-americà Roger Cohen, escriu: “La indiferència davant la veritat  i la mentida és una de les condicions prèvies del feixisme. Quan mor la veritat cau la llibertat”. Amb poc temps la mentida ha crescut exponencialment, però no ha arribat al seu zenit.

La Bíblia ensenya que Jesús tornarà gloriós. Quan aquest dia arribi es produirà la resurrecció dels morts. Els difunts reviuran i ascendiran per anar a rebre el Senyor en l’aire. Abans que això succeeixi vindrà “l’apostasia i es manifesti l’home de pecat, el fill de perdició, que s’oposa i s’exalça contra tot el que s’anomena Déu…I ara sabeu allò que el refrena, a fi que sigui manifestat en el seu moment. Perquè el misteri de la iniquitat ja està actuant, solament que ara hi ha aquell que l’està refrenant, fins que es retiri del mig, i llavors es manifestarà l’inic, que el Senyor consumirà amb l’alè de la seva boca, i anul·larà amb l’esplendor de la seva vinguda. La vinguda de l’inic és conforme a l’operació de Satanàs, amb tota mena de poder, i de senyals, i de prodigis de mentida, i amb tota mena d’engany d’injustícia en els qui es perden, perquè no van rebre l’amor de la veritat per ser salvats. I per això Déu els enviarà una operació d’error, perquè creguin la mentida” (2 Tessalonicencs 2: 3-11). Si la Bíblia ha anticipat tot el que havia  d’ocórrer, i es va fer  realitat en el temps establert, també es compliran les prediccions futures quan arribi el seu dia.. Avui, no sabem com serà exactament l’aparició del misteri d’iniquitat. Els qui visquin a la terra en aquell ho veuran clarament.

Octavi Pereña i Cortina