ADOLESCÈNCIA EXTRAVIADA

El Roto en una de les seves vinyetes descriu un jove amb característiques punk que es diu: “m’he apuntat a una penya i ja no penso com jo”. Algú ha descrit aquesta joventut així: “Impulsius, inconscients, capritxosos impunes. Reietons que arrosseguen el grup o serfs que segueixen el líder sense importar-os el dany i el dolor que poden causar, entre altres motius perquè cap d’ells és capaç de posar-se en el lloc de la víctima”. L’autor d’aquesta citació considera els components de les bandes del carrer, antisocials, persones mancades d’empatia, dit de manera més clara, mancades d’autèntic amor per les persones. Aquesta mancança es reflecteix en el tracte que donen als sense sostre, als grups socials  marginals, als afins polític d’un altre signe, les minories religioses, per les que es decideixen per una altra sexualitat. No es pot deixar de banda la violència contra la dona. “La Manada” ha donat nom a aquests grups de jovent que gaudeixen vexant les dones.

Una ressenya de fa un parell o tres danys. La data no importa perquè encaixa perfectament amb alguns esdeveniments d’avui: “Sis menors d’edat van ferir amb una ampolla de vidre un indigent que dormia al carrer, en el barri d’Horta de Barcelona, durant la matinada d’ahir”. Notícies semblants es repeteixen sovint i s’intenta neutralitzar-les encenent espelmes, guardant minuts de silencia, amb parlaments denunciant els vils fets. Les bandes d’adolescents incívics segueixen protagonitzant excessos antisocials perquè les protestes pacífiques no serveixen per canviar la manera de ser violenta d’aquests adolescents que desconeixen què és l’amor de Déu i que puguin fer el que vulguin amb aquells col·lectius o persones que no els cauen bé.

Tota la Paraula de Déu és útil per a instruir en justícia perquè les persones s’estimin les unes a les altres i es busquin mútuament el seu bé. Amor, ingredient tant necessari per aconseguir una societat pacifica en la que desaparegui la por a que un indigent sigui maltractat o assassinat per dormir al carrer, o que una persona que hagi escollit una sexualitat distinta de la normal sigui ultratjada o que una dona que camini sola sigui assaltada per una manada de depredadors sexuals que són incapaços de controlar les seves passions. Ens ajudarà a trobar solució el llibre de Proverbis.

El text que necessitem comentar que aporti llum al comportament punk que El Roto mostra en la seva vinyeta, el tenim a Proverbis 1. El propòsit de Déu per escriure Proverbis per la mà de Salomó “és donar prudència als inexperts: al jove coneixement i discreció” (1:4). El Pare celestial que sent un amor profund vers el seu fill díscol en la paràbola del “Fill pròdig”, cada dia en fer-se clar surt al camí esperant veure en la llunyania el retorn del fill que se n’havia anat a un país llunyà on havia malgastat la hisenda   vivint en permanent xerinola. Un dia el veu venir, s’avança corrent vers ell. Es llença damunt d’ell i l’abraça amb força i li perdona el pecat del seu fill retrobat. El Pare celestial es dirigeix vers cadascun dels fills pròdigs i ens diu: “Escolta, fill meu la instrucció del teu pare, i no rebutgis l`ensenyament de la teva mare, perquè seran una diadema de gràcia per al teu cap, i collars al voltant del teu coll” (vv. 8,9). De moment pot ser possible que  no se’n faci cas del consell patern, que no sigui ben rebut. Mes tard pot ser possible que el cor compungit es digui: “Si hagués fet cas al que em deia el pare!” Aquelles paraules que semblava havien caigut en sac foradat, que s’havien quedat endormiscades en el fons de l’ànima, un dia es desperten i fan reflexionar el fill rebec que creia que els consells paterns no tenien cap altre propòsit que fer-li la guitza.

Un consell als adolescents: Pel fet de robar-se Proverbis en la Bíblia les recomanacions que dóna són atemporals, no envelleixen, no caduquen, són oportunes pels joves d’avui: “Fill meu, si els pecadors et volen seduir, no hi consentis. Si et diuen: vine amb nosaltres, estiguem-nos a l’aguait per vessar sang, parem una emboscada a l’innocent sense motiu, engolim-nos vius com el sepulcre, i sensers, com els qui baixen a la fossa” (vv. 10-12). El pare engoixat perquè el fill es pugui veure atrapat per una “manada” d’adolescents incívics que no tenen manies de cometre actes delictius, li diu: “Fill meu no vagis pel camí d’ells, guarda el teu peu del d’ells, perquè els seus peus corren cap el mal, i s’apressen a vessar sang. Veritablement és decebedor de parar la xarxa  davant dels ulls de qualsevol ocell, i ells es posen a l’aguait de la seva pròpia sang, posen una emboscada contra les seves pròpies ànimes. Així són els camins de tots els que cobegen el guany injust, que pren la vida dels seus posseïdors” (vv. 15-19).

Salomó inspirat per l’Esperit Sant concedeix més saviesa a les aus que als adolescents infatuats. Els ocells si veuen que es prepara un llaç no s’hi deixaran enganxar. Els adolescents que no creuen que hi hagi una Llei superior que regula les seves vides recorren el camí ample que els porta a la perdició “a la seva pròpia sang, posen una emboscada contra les seves pròpies ànimes” (v.18). Al no tenir temor de Déu els adolescents que viuen com si no hi hagués Llei es converteixen en necis que no s’adonen que posen en el camí trampes que són la seva perdició. Pare meu que ets en el cel he pecat contra tu. Perdona’m.

Octavi Pereña i Cortina