MARIA, ¿MEDIADORA?
“La representació
de l’escena del Calvari en l’art conté no només una imatge del Crucificat, sinó
que ens evoca les paraules que Jesús va dir a la seva mare abans de morir:
Dona, aquí tens el teu fill”, i després dirigint-se a Joan, va dir: “Aquí tens
la teva mare” (Joan 19: 26, 27) Tots som representats per l’apòstol Joan. El
Senyor ens confia les mans plenes de tendresa de la mare. Ell vol que sentim
que Maria ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats en el nostre camí
humà i cristià”. Si la Bíblia no ens donés més informació, podríem donar com a
bona la interpretació que l’arquebisbe fa. Com la Bíblia ens la proporciona, no
es pot considerar encertada la interpretació que el purpurat fa de Maria.
El context general
de la Bíblia ensenya que un pecador no pot ser mediador amb Jesús. El dogma
catòlic que és fruit de la Tradició ensenya el dogma de la Inmaculada concepció
de Maria. doctrina, per cert, que la mateixa Maria s’encarrega de refutar.
L’àngel que anuncia a Maria que seria fecundada per l’Esperit Sant per ser mare
del Salvador, també va avisar que Elisabet, la seva parenta que en la seva
vellesa quedaria prenyada. Sense perdre un segon corre a visitar-la. Al
trobar-se, Elisabet plena de l’Esperit Sant, li va dir a Maria: “¿D’on em ve
que la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” (Lluc 1: 43). Maria li va
respondre: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor, i el meu esperit
s’alegra en Déu el meu Salvador” (vv. 46, 47).
Josep, desposat amb
Maria, en tenir constància que la donzella amb qui s’havia desposat estava
prenyada, el més lògic fossi que pensés que li havia sigut infidel. Per no
difamar-la, Josep “va resoldre de repudiar-la en secret”. mentre rumiava en
això “se li va aparèixer un àngel del Senyor que li va dir: No tinguis por de
prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de
l’Esperit Sant. Infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell
salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 18-21). Maria va ser la peça
clau del pla de Déu dissenyat abans de la creació del món. L’elegida per
aquesta tan alta missió, en saber-ho va exclamar: “La meva ànima exalça la
grandesa del Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador” (vv. 46,
47). Un cop Jesús, que és el Fill de Déu encarnat neix, Maria es comporta
com qualsevol altra mare que estima el
seu fill. Excepte la concepció de Jesús per l’Esperit Sant, no se li va notar
res extraordinari.
El dogma catòlic “a
Jesús per Maria” no té suport bíblic. La petició que Maria li fa al seu Fill a
les bodes de Canà: “No tenen vi” Joan 2: 3), no es pot extrapolar emparant-se
alegrement en la sensibilitat de mare. El dogma. “A Jesús per Maria” té
conseqüències devastadores perquè afecta directament el tema de la salvació. En
la Bíblia no s’hi troba ni la més petita escletxa per la que pugui passar
aquesta nefasta doctrina. La pegaria que Jesús fa al seu Pare intercedint pels
seus deixebles (Joan 17) no esmenta la participació de Maria com mediadora amb
Jesús en la salvació dels pecadors.
“La paga del pecat
és la mort” (Romans 6: 23). Maria que coneixia al detall la causa del seu
embaràs virginal, no l’impedia declarar: “El meu esperit s’alegra en Déu el meu
Salvador”. Reconeix que un dia quan Déu
així ho disposi morirà com tots els altres pecadors. Es desconeix on va ser
enterrada. “Déu, enviant el seu propi Fill en semblança de carn de pecat, i per
causa del pecat, va condemnar el pecat en la carn” (Romans 8: 3). Ens trobem
immersos en el misteri de la salvació dels
pecadors que la raó no pot intuir i que no pot creure en ell si no és
que l’Esperit Sant atorgui el do de la
fe per poder creure’l. Com pot entrar el Just en les entranyes d’una pecadora?
És una pegunta que no té resposta si no és per la intervenció de l’Esperit Sant.
L’Església
Catòlica, malgrat que dogmàticament es
confessa monoteista, de fet és politeista. La multitud de sants, santes,
verges que han assolit la santedat gràcies als suposats miracles que se’ls
atribueixen els han convertit en déus. L’apòstol Pere reconegut per l’Església Catòlica com el
primer d’una llarguíssima llista de papes, s’encarrega de desmuntar el lucratiu
negoci que s’ha muntat a costelles dels moltíssims pecador que necessiten la
salvació de Déu. Els desvien cap els falsos déus que la Tradició ha fabricat.
L’apòstol Pere en representació dels cristians detinguts perquè ensenyaven que
el coix que havien curat ho havien fet per la fe en el Nom de Jesús a qui les
autoritats havien crucificat, els diu: “Sapigueu tots vosaltres i tot el poble d’Israel,
que és en el Nom de Jesucrist el Natzaré
a qui vosaltres vau crucificar, a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts: És
per Ell que aquest home es troba sa davant vostre. Ell és la pedra rebutjada
per vosaltres els constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú
altre no hi ha la salvació: Perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als
homes en qui haguem de ser salvats”
(Fets 4: 10-12).
Octavi
Pereña Cortina