¿SÓN ÀNGELS ELS HOMES?

Dacia Mariani, novel·lista, poeta, dramaturga, va estar internada en el camp de concentració de Nogaya, Japó, des dels set als nou anys. Ima Sanchís que l’entrevista li diu què n’ha fet d’aquella experiència. La resposta és. “Aquella infantesa terrible va donar pas a la serenitat. La pau em va permetre curar-me, menjar, vestir-me, però l’experiència que vaig viure sempre hi és. No aconsegueixo llençar res de menjar, és una obsessió, i la mort propera o aliena m’espera literalment a cada cantonada”. La periodista li diu: Ha indagat en l’ànima humana. Respon  Mariani: “No crec en la bondat natural de l’ésser humà, considero que pot ser el pitjor dels animals: malvat i brutal, per això crec en l’educació, l’ètica, les lleis. I l’humà s’ha de regular, no se’l pot deixar a si mateix”.

Dacia Mariani diu. “No crec en la bondat natural de l’ésser humà, considero que pot ser el pitjor dels animals: malvat i brutal”. No explica com ha arribat a tenir aquest concepte tan negatiu de l’ésser humà. Ben segur que l’experiència que va tenir en el camp de concentració japonès i la pobresa que no la va abandonar vivint a Sicilià hi ha contribuït. Si Dacia Mariani no explica per què l’ésser humà  “pot ser el pitjor dels animals: malvat i brutal”, la Bíblia sí que ho fa. El trist és que les persones en general no en volen saber res d’aquest llibre perquè consideren que els autors humans el van escriure per defensar els interessos de les religions. S’equivoquen els que tenen aquest concepte de la Bíblia. Els qui són deixebles d’aquestes opinions sovint les tenen sense haver-la llegit. Si la llegissin amb l’afany de saber què realment diu aquest llibre tan controvertit es trobarien amb la sorpresa que no defensa les religions. Ataca amb duresa els religiosos que diuen però que no fan el que la Bíblia ensenya. Tergiversen intencionadament el seu sentit i desencaminen els homes allunyant-los de Déu. Desitjaria que el lector que ha llegit fins aquí no abandoni la lectura perquè intentaré fer-li veure per què “l’ésser humà pot arribar a ser el pitjor dels animals: malvat i brutal”.

L’ateu no pot exculpar el seu negativisme: “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifestat, perquè Déu els ho ha fet saber. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19,20).

La creació a partir de lo immediat fins l’expansió sideral, tot tan ben sincronitzat i meravellós és el primer predicador que l’ésser humà escolta. Malauradament no li fa cas. El text segueix dient: “Perquè tot i havent conegut Déu, no el van glorificar com a Déu i no li van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis, i van canviar la gloria del Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible, a ocells, a quadrúpedes i a rèptils” (vv. 21-23). Malgrat les seves manifestacions externes de negar Déu, en el fons el necessiten. D’aquesta necessitat neix la idolatria. Havent abandonat el Déu invisible que la creació anuncia l’han substituït per déus que la seva imaginació transforma en objectes d’adoració. Adorar imatges d’homes, quadrúpedes, ocells, rèptils, avui ens pot semblar molt barroer. Avui ens considerem més educats que els antics però ens fabriquem ídols dignes de la modernitat. Adorem els astres de l’esport i de l’espectacle entre altres…Segueixen les passes dels antics pagans. Col·leccionen objectes personals d’aquest déus i deesses. Són les relíquies que atresoren els adoradors dels déus del segle XXI. Aquí no s’acaba la història. El text ens explica quines són les conseqüències d’haver abandonat el Déu que la creació anuncia i haver-lo substituït per déus de fabricació humana.

Comença la descripció de les conseqüències de la idolatria: “Per això també Déu els va lliurar a passions deshonroses, que fins les seves dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura, i de la mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona, i en la seva lascívia es van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent impudícia que reben en si mateixos la paga merescuda per la seva perversió” (vv. 26,27). ¿No reflecteix el text la societat actual amb la disbauxa sexual que la caracteritza?

El comportament desassenyat dels idòlatres no queda restringit en l’àmbit de l’alcova. Repercuteix a la societat: “I com no  van aprovar reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada a fer coses impròpies: estan plens de tota injustícia , fornicació, malícia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidis, rivalitat, engany, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (vv.28-31).

Ara entra en escena el passotisme: “Aquests, malgrat que coneixen la justa sentència de Déu que els qui practiquen tals coses són dignes de mort, no sols les fan, sinó que també estan d’acord amb els qui les practiquen” (v.32). la Bíblia és un llibre apropiat per a totes les generacions, per això és Paraula de Déu. Ens recorda que ens podem convertir en dimonis pel fet de donar l’esquena a Déu i adorar déus de fabricació humana. Ara ja sabem  per què “l’ésser humà pot arribar a ser el pitjor dels animals: malvat i brutal”.

Octavi Pereña i Cortina